Com tota activitat de muntanya realitzada de forma lúdica, una bona forma de començar és amb un bon esmorzar en el bar del poble on és realitza l’activitat.
Una volta amb la panxa plena ens vam dirigir en cotxe cap a la “senda” que porta fins la boca. És interessant abans d’aparcar el cotxe en la boca de la senda (un entrador just abans de creuar el riu en la carretera a cedraman) pujar un poc més per la carretera i tres o quatre corbes després fixar-se en l’altre costat del barranc per tal de localitzar la boca i agafar punts de referència, ja que la senda que du fins ella és converteix en alguns trams en una jungla d’ambrasers.
Una volta aparcats comencem l’aproximació. Després d’uns 20 minuts (el temps depèn del que tardes en trobar la boca )de caminar per la jungla i d’una última ascensió un tant perillosa arribem a la boca on hi ha espai suficient per a equipar-se.
Només entrar a la cova ja trobem el pou, els spits estan un tant rovellats, però és pot instal·lar sense moltes dificultats. En primer lloc va entrar Nando, ja que és el més experimentat en instal·lacions i ja es coneixia la cova, després varem baixar la resta, amb alguna dificultat, ja que era la primera vertical de Yasmín en una cova.
El pou es parteix en dos trams el primer més curt i estret amb un fraccionament intermedi que dona a una finestra de la sala principal. El segon tram, més llarg, també està fraccionat en aquest cas en volat (s’ha de tindre un poc de tècnica en aquest fraccionament o un poc d’ajuda), l’últim tram de baixada és un volat disfrutadoret d’uns 15-20 metres, que dona a la sala principal.
En la sala principal varem estar poc de temps ja que teníem pressa per tornar, però és un caos de blocs on pots estar una bona estona explorant el racons, això si, és un poc perillós caminar entre els blocs, ja que la pedra en alguns llocs és un poc quebradissa.
L’ascensió és fàcil una volta has passat el fraccionament en volat, on se pot tindre algun problema si no es té l’experiència necessària, com ens va passar a nosaltres que varem haver de pujar a ajudar a Yasmín.Una volta fora de la cova sols queda el camí de tornada fins al cotxe, és un poc difícil de trobar degut a la quantitat d’ambrasers, però després d’unes poques rascades acabes trobant el camí. (17-10-2009)
Una volta amb la panxa plena ens vam dirigir en cotxe cap a la “senda” que porta fins la boca. És interessant abans d’aparcar el cotxe en la boca de la senda (un entrador just abans de creuar el riu en la carretera a cedraman) pujar un poc més per la carretera i tres o quatre corbes després fixar-se en l’altre costat del barranc per tal de localitzar la boca i agafar punts de referència, ja que la senda que du fins ella és converteix en alguns trams en una jungla d’ambrasers.
Una volta aparcats comencem l’aproximació. Després d’uns 20 minuts (el temps depèn del que tardes en trobar la boca )de caminar per la jungla i d’una última ascensió un tant perillosa arribem a la boca on hi ha espai suficient per a equipar-se.
Només entrar a la cova ja trobem el pou, els spits estan un tant rovellats, però és pot instal·lar sense moltes dificultats. En primer lloc va entrar Nando, ja que és el més experimentat en instal·lacions i ja es coneixia la cova, després varem baixar la resta, amb alguna dificultat, ja que era la primera vertical de Yasmín en una cova.
El pou es parteix en dos trams el primer més curt i estret amb un fraccionament intermedi que dona a una finestra de la sala principal. El segon tram, més llarg, també està fraccionat en aquest cas en volat (s’ha de tindre un poc de tècnica en aquest fraccionament o un poc d’ajuda), l’últim tram de baixada és un volat disfrutadoret d’uns 15-20 metres, que dona a la sala principal.
En la sala principal varem estar poc de temps ja que teníem pressa per tornar, però és un caos de blocs on pots estar una bona estona explorant el racons, això si, és un poc perillós caminar entre els blocs, ja que la pedra en alguns llocs és un poc quebradissa.
L’ascensió és fàcil una volta has passat el fraccionament en volat, on se pot tindre algun problema si no es té l’experiència necessària, com ens va passar a nosaltres que varem haver de pujar a ajudar a Yasmín.Una volta fora de la cova sols queda el camí de tornada fins al cotxe, és un poc difícil de trobar degut a la quantitat d’ambrasers, però després d’unes poques rascades acabes trobant el camí. (17-10-2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por los comentarios y por coloaborar con el blog